El gripau

El gripau

Després d'uns instants que semblaren minuts, el príncep finalment va dir:

- Vols fer un passeig ?

 La princesa va acceptar, i van començar a caminar per un camí de sorra a la vora d'un petit riu, tot parlant forçadament el príncep i la princesa. El príncep, per poder trencar el gel en una conversa molt incómoda, va preguntar:

- I com era viure com un gripau ?

La princesa, molt incómoda, no va respondre de seguida, sinó que va esperar uns minuts fins que va dir:

- Ser un gripau és molt molest, de sobte no tens cabells, ni cames, ni braços. Només unes potes fastigoses. A més, no trobava cap persona, menys gripaus que ni jo sabia què deien.

Mentre parlaven la princesa es veia en la seva cara frustació i ràbia, de qui ha viscut una vida solitària, sense contacte humà.

I així van parlar la parelleta durant mitja hora fins que van arribar on havia deixat el príncep el seu cavall. Els dos van muntar al cavall i van anar cap al castell del príncep.

Tot i que la conversa entre els dos era més fluida, i fins i tot reien dels acudits de l'altre, fent germinar la flor de l'amor. El cavall va passar molt a prop del riu, relliscant i la princesa, mentre reia en una de les anècdotes del príncep va caure del cavall trencant-se el cap contra una roca, matant-la en el acte. La sang de la princesa es barrejà amb l'aigua del riu, fent que arribés a les aixetes de la ciutat del príncep de color vermella.

Ara tots ens imaginarem al príncep traumatitzat per aquella experiència, trist, i potser arribant al suicidi. Però després de que la princesa es morí va dir:

- Quina mala sort... Bah, ja trobaré un altra.