Comentari del poema de Màrius Torres

Comentari "Dolç àngel de la mort"

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val A
que vinguis ara. 
Ara no temo gens el teu bes glacial, A
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara B 
de més enllà del gual. a

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura C 
per ben morir. d
Tot allò que he estimat únicament perdura C
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, D
freda, de tan pura. c

Del llim d’aquesta terra amarada de plors E
el meu anhel es desarrela. f
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç E
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, F
ni llast de records! e

I tot el meu futur està sembrat de sal! A
Tinc peresa de viure demà encara... B
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, B
el dolor que m’espera em fa mal... A

I gairebé donaria, per morir ara B
—morir per sempre—, una ànima immortal. A

El poema Dolç Àngel de la Mort de Màrius Torres té cinc estrofes, de cinc versos, menys la penúltima i l'última estrofa, que en tenen quatre i dos versos, respectivament.

La primera estrofa té rima encadenada, amb el primer, el tercer i cinquè vers. També en el segon i quart vers. El primer vers, el tercer, i el quart són dodecasíl·labs. El segon és tetrasíl·lab, i el cinquè, hexasíl·lab.

La segona estrofa segueix la mateixa estructura que en la primera estrofa. El primer vers rima amb el tercer i el cinquè, i el segon amb el quart. El primer vers és dodecasíl·lab, també el tercer i quart. El segon vers i el cinquè són tetrasíl·lab i pentasíl·lab, respectivament.

La tercera estrofa hi ha una rima alexandrina, format en el primer vers. A més hi trobem una rima falsa, format amb el primer, tercer i cinquè vers. El primer vers és dodecasíl·lab, el segon octosíl·lab, el tercer dodecasíl·lab, el quart dodecasíl·lab i el cinquè pentasíl·lab.

La quarta estrofa, com he dit abans té quatre versos. En aquest cas, trobem una rima creuada, del primer vers amb el quart, i el segon amb el tercer. Tots els versos són dodecasíl·labs, menys el quart, que és decasíl·lab.

I en l'última estrofa no hi ha rima, i els dos versos són dodecasíl·labs.

En totes les estrofes hi ha tant art major, com art menor, menys en l'última i la penúltima estrofa.

Aquest poema de Màrius Torres, es va fer quan ell estava malalt de salut, per això abraçava la mort com si fos natural, ja que ell ho interpretava com una sortida.