Història natural

10- Imagina com podria continuar la història i narra-la mantenint el punt de vista intern del conte.

-Ah, sí?

-Sí, sí. Però no et preocupis, si causa problemes, ens encarregarem d'ella.

Al principi creia que parlava per parlar, però no vaig detectar cap tipus de broma en el seu to de veu. En fi, que mentre la portera es donava la volta per atendre a un hoste, amb la mateixa cara que tenia jo quan baixava les escales. Per tant, vaig deixar a la portera, i mentre pujava les escales, vaig veure que la porta s'obria de cop, i serps, rates, i tot tipus d'animalots sortien cames ajudeu-me. I darrere seu sortia un líquid semitransparent, grisós, amb tocs roigs. Crec que ja sabia perquè.

Com ja m'esperava, el tigre, o més ben dit, la tigressa expulsava un líquid de darrere la cua, emplenant la cuina i el pis de líquid amniòtic. No pensava netejar-lo jo... En treure el cap per cridar a la portera, la tigressa gemegava fortament, i deixava entreveure un cap petit, com una bola de xiclet, només que aquest tenia ulls, boca..., en fi, que tenia vida. I després un altre. Vaig arrufar el nas i tancar els ulls. Per la meva ment passaven imatges, creades a partir d'aquells crits de la pobre bèstia. 

-Déu meu! Jo això no ho suporto! -vaig exclamar.

Vaig sortejar la tigressa, que havia deixat d'emanar líquid del seu interior, i vaig anar a la meva habitació. Al meu llit jeia una serp enroscada sobre sí mateixa, que va alçar el cap per veure bé al seu intrús.

Agafant la maleta (tacat amb líquid encara) vaig sortir del pis, i em trobà amb la portera, que seguia el líquid (ja que havia baixat per les escales) em preguntà el perquè de tot allò. Jo li vaig explicar tota la situació.

-Doncs una tigressa ha decidit fer-se respetar. -vaig dir, evidentment enfadat.

-Ah, ja entenc... -va dir ella, que ja sabia al què em referia.- Bé, és el que hi ha. Almenys, són bonics no?