M'enterro en els fonaments

10. Fixa't que el text de la lectura narra una manifestació universitària i la repressió de la policia. Reflexiona en què es diferencia aquesta situació de la de qualsevol manifestació ciutadana actual.

A dies d'avui, podem dir que és més o menys fàcil parlar d'exemples de manifestacions ciutadanes, sobretot de caire polític, per la convulsa situació política en Catalunya. Però també a altres llocs d'Espanya es fan manifestacions. Podem parlar de dues manifestacions bastant recents: la manifestació contra la sentencia de "La Manada" i les diverses manifestacions contra les retallades de les pensions dels jubilats.

I jo podria afirmar que les manifestacions ciutadanes han canviat molt respecte a l'època de la dictadura. Ara les manifestacions són de caire pacífic, sense tallar carreteres principals o parant el trànsit, tot i que hi ha excepcions (la manifestacions en les autopistes gironines). A més, la policia no té un paper tan violent com en l'època de la dictadura, sinó que només es dediquen a controlar a la manifestació, perquè no es descontroli la situació, i no provoquin cap tipus de danys.

  

Eutanàsia catalana

· Què significa eutanàsia ?

La paraula eutanàsia significa mort sense sofriment, en els casos de malalties terminals (significat buscat al DIEC).

· Per què es fa servir aquesta paraula en el text com a titular ?

Aquesta paraula s'utilitza en el titular perquè el català s'està degenerant per culpa dels estrangerismes i castellanismes, i l'autor es refereix l'eutanàsia catalana com a l'empitjorament del català a l'àmbit quotidià sense notar-ho, com hospitals o cafès, amb gent menys preparada en l'utilització del català i/o sense intenció d'utilitzar-la.

· Quina figura retòrica utilitza l'autor del text per a parlar de l'estat en què es troba la llengua catalana ?

L'autor utilitza una personificació per parlar de l'estat de salut del català, i parla del català com un pacient amb malaltia que "no fa bona cara", referint-se a la falta d'ímpetu per expressar-se en un català correcte, sense estrangerismes o castellanismes, en l'àmbit quotidià.

· Què significa que als hospitals i als centres de salut s'observa una involució lingüística semblant a la del sector de la restauració ?

La afirmació de que als hospitals s'observa una involució lingüística semblant a la del sector de la restauració significa que als centres de salut cada vegada són més freqüents la mala utilització del català, com castellanismes, semblant al sector de restauració, com posa en l'exemple del text amb el cambrer i el cortado.

· Fixa't en les paraules escrites en cursiva. Totes s'escriuen en cursiva per la mateixa raó ? Raona la teva resposta.

Les paraules en cursiva del text no estan en cursiva per una mateixa raó, sinó que en algunes es posa en cursiva perquè són paraules o frases d'altres idiomes ("Adelante, beba, beba"), o expressions més quotidianes ("tallat"), o paraula amb significat diferent amb el que s'utilitza, en forma de metàfora ("militar").

Història natural

10- Imagina com podria continuar la història i narra-la mantenint el punt de vista intern del conte.

-Ah, sí?

-Sí, sí. Però no et preocupis, si causa problemes, ens encarregarem d'ella.

Al principi creia que parlava per parlar, però no vaig detectar cap tipus de broma en el seu to de veu. En fi, que mentre la portera es donava la volta per atendre a un hoste, amb la mateixa cara que tenia jo quan baixava les escales. Per tant, vaig deixar a la portera, i mentre pujava les escales, vaig veure que la porta s'obria de cop, i serps, rates, i tot tipus d'animalots sortien cames ajudeu-me. I darrere seu sortia un líquid semitransparent, grisós, amb tocs roigs. Crec que ja sabia perquè.

Com ja m'esperava, el tigre, o més ben dit, la tigressa expulsava un líquid de darrere la cua, emplenant la cuina i el pis de líquid amniòtic. No pensava netejar-lo jo... En treure el cap per cridar a la portera, la tigressa gemegava fortament, i deixava entreveure un cap petit, com una bola de xiclet, només que aquest tenia ulls, boca..., en fi, que tenia vida. I després un altre. Vaig arrufar el nas i tancar els ulls. Per la meva ment passaven imatges, creades a partir d'aquells crits de la pobre bèstia. 

-Déu meu! Jo això no ho suporto! -vaig exclamar.

Vaig sortejar la tigressa, que havia deixat d'emanar líquid del seu interior, i vaig anar a la meva habitació. Al meu llit jeia una serp enroscada sobre sí mateixa, que va alçar el cap per veure bé al seu intrús.

Agafant la maleta (tacat amb líquid encara) vaig sortir del pis, i em trobà amb la portera, que seguia el líquid (ja que havia baixat per les escales) em preguntà el perquè de tot allò. Jo li vaig explicar tota la situació.

-Doncs una tigressa ha decidit fer-se respetar. -vaig dir, evidentment enfadat.

-Ah, ja entenc... -va dir ella, que ja sabia al què em referia.- Bé, és el que hi ha. Almenys, són bonics no?

Comentari del cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit

Comentari del poema "Com sé que es besa..."

El port d’amor de Marsella a8

La nostra senyora de la grau prega per nosaltres B15

Resa una noia en món batell: C9

Oh vine a prop meu d5

Pot posar amb emoció e8

Els teus llavis sobre la meva boca F11

-un petó feroç g5

jo seré tota teva! h7

SOTA LES VELES LA CAPTINDRÉ I9

Com sé que es besa j5

la besaré k4

marinet que no vigila-corsari ve i li pren l’aimia- L17

si no la duia cap cançó- corsari ve i li pren l’amor- M16

Oh vine a prop meu 6a

Pot posar amb emoció 6a

Els teus llavis sobre la meva boca 6b

-un petó feroç 6b

jo seré tota teva! 6a

Aquest cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit té forma de vaixell, fent referència al tema del poema, que és l'amor entre un mariner i una noia, pel que sembla, del port de Marsella. 

El poema té parts en francés, i català. El poema no té rima de cap tipus, tot i que tenen la mateixa terminació i es podria fer rima.

Els versos són en majoria, són d'art menor, tot i que hi ha versos amb més grans que decasíl·labs.

En aquest poema es parla de l'amor entre una dona i un mariner, i es relata segons el punt de vista de la noia, que desitja un petó amb el seu estimat.

Comentari del poema de Màrius Torres

Comentari "Dolç àngel de la mort"

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val A
que vinguis ara. 
Ara no temo gens el teu bes glacial, A
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara B 
de més enllà del gual. a

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura C 
per ben morir. d
Tot allò que he estimat únicament perdura C
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, D
freda, de tan pura. c

Del llim d’aquesta terra amarada de plors E
el meu anhel es desarrela. f
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç E
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, F
ni llast de records! e

I tot el meu futur està sembrat de sal! A
Tinc peresa de viure demà encara... B
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, B
el dolor que m’espera em fa mal... A

I gairebé donaria, per morir ara B
—morir per sempre—, una ànima immortal. A

El poema Dolç Àngel de la Mort de Màrius Torres té cinc estrofes, de cinc versos, menys la penúltima i l'última estrofa, que en tenen quatre i dos versos, respectivament.

La primera estrofa té rima encadenada, amb el primer, el tercer i cinquè vers. També en el segon i quart vers. El primer vers, el tercer, i el quart són dodecasíl·labs. El segon és tetrasíl·lab, i el cinquè, hexasíl·lab.

La segona estrofa segueix la mateixa estructura que en la primera estrofa. El primer vers rima amb el tercer i el cinquè, i el segon amb el quart. El primer vers és dodecasíl·lab, també el tercer i quart. El segon vers i el cinquè són tetrasíl·lab i pentasíl·lab, respectivament.

La tercera estrofa hi ha una rima alexandrina, format en el primer vers. A més hi trobem una rima falsa, format amb el primer, tercer i cinquè vers. El primer vers és dodecasíl·lab, el segon octosíl·lab, el tercer dodecasíl·lab, el quart dodecasíl·lab i el cinquè pentasíl·lab.

La quarta estrofa, com he dit abans té quatre versos. En aquest cas, trobem una rima creuada, del primer vers amb el quart, i el segon amb el tercer. Tots els versos són dodecasíl·labs, menys el quart, que és decasíl·lab.

I en l'última estrofa no hi ha rima, i els dos versos són dodecasíl·labs.

En totes les estrofes hi ha tant art major, com art menor, menys en l'última i la penúltima estrofa.

Aquest poema de Màrius Torres, es va fer quan ell estava malalt de salut, per això abraçava la mort com si fos natural, ja que ell ho interpretava com una sortida.

L'ombra de l'Stuka

L'ombra de l'Stuka

Abans de llegir:

· Busca quins bàndols es van enfrontar a la Guerra Civil Espanyola i també quins països es van aliar i enfrontar durant la Segona Guerra Mundial.

A la Guerra Civil Espanyola es van enfrontar dos bàndols diferenciats: els republicans, liderats per la República Espanyola, i els nacionalistes, liderats per Francisco Franco. A Franco se'ls va unir les tropes del Tercer Reich, i les tropes en poder de Mussolini.

Més tard, a la Segona Guerra Mundial, Alemanya, amb el suport d'Itàlia, Espanya, Hongria, Japó, Romania, Bulgària, Finlàndia, Tailàndia, etc. es va enfrontar als Estats Units que tenia el suport de França, Gran Bretanya, Rússia, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Bèlgica, Holanda, etc. pel poder mundial.

 

· Què va passar a la Batalla de l'Ebre ?

Segons el text en la pàgina web, en la Batalla de l'Ebre, era molt important no creuar el riu ja que els republicans dominaven un costat del riu, i els nacionalistes l'altre costat. I creuar el riu podia ser un suïcidi.

· A partir de la informació que ens aporta el narrador, busqueu en un mapa de les Terres de l'Ebre els escenaris on es desenvolupa l'acció.

En aquest mapa es pot veure els llocs que el narrador esmenta, en el sud-est.

· Pensa en les paraules de Elvira. T'ajudaran a entendre les reaccions dels personatges i molts dels fets descrits.

Les paraules de l'Elvira esmentades en la pàgina web, un cop enteses i estudiades, em sembla que té raó, ja que a la gent, en una guerra, sobretot, vol protegir a la seva família, aconseguir-lis una vida millor. Encara que sigui matant i guanyant la guerra.

La llibertat és una llibreria

La llibertat és una llibreria

Vull parlar sobre l'expressió de Joan Margarit: "La llibertat és una llibreria". Jo estic d'acord amb aquesta expressió perquè, si ho penses bé, què es pot considerar llibertat ?

Jo considero llibertat fer o dir qualsevol cosa sense que persones, entitats polítiques, els servidors de Déu, etc. et jutgin, o en un judici en un tribunal, o un judici mental. I per això estic d'acord amb Joan Margarit sobre que la llibertat és en una llibreria. Pensa-ho bé, en una llibreria ningú et pot dir quin llibre agafar, en tot cas et poden recomanar llibres per llegir, que sempre està ben vist que algú t'ajudi a escollir llibre. Però no més lluny d'això. Et poden dir: "Aquest llibre t'agradarà", o "Me l'he llegit, i és fantàstic", però no et poden manar. Podries fiar-te de la persona i agafar el llibre que et recomana, però mai et pot obligar. Ja que quan vas a una llibreria, o vas a comprar els llibres de lectura de l'institut, o escollir un llibre interessant per tu. Agafes un llibre te'l llegeixes, i viatges a un món increïble, dissenyat per l'autor, i ningú et pot dir que llegeixes malament, o no has de pensar això, perquè l'acció de llegir-te un llibre, és tan neutral, tan fantàstic, que no es podria dir que et posiciones d'un costat (pensaments, accions...) o d'un altre, del oposat. Simplement no es pot. 

I després, quan ja has acabat un llibre, pots dir: "He viatjat a l'Himalàia", o "He descobert 33 dimensions", ja que aquesta opinió ve d'un acte tan neutral i lliure. Així que la llibertat d'en Joan Margarit és als llibres de la llibreria. I la meva llibertat també.